Imatges per a plaques i medalles

Les cares no són fàcils de gravar i en el seu cas, el dibuix previ resulta ser determinant a l'hora de definir una expressió del rostre que sigui agradable.
Qualsevol accentuació exagerada o manca de definició faran que els  trets facials s'alterin fàcilment. Així els traços de la boca, nas i ulls demanaran la nostra atenció. Per això començarem amb petites i definides incissions a la part del rostre i seguidament avançarem a concretar la part del cabell, el mantell, el coll i acabarem per la corona, sempre des del centre cap a l'exterior.
En aquest cas es combinen el gravat en la part central i rebaix al voltant del cap per formar un relleu que marqui el que és la corona de la Mare de Déu.
Dins el rebaix de la corona s'hi ha fet una textura, que pot ser realitzada a base de punts o línies fines.
Aquestes imatges gravades sobre planxa d'argent (gruix 0,5mm) poden ser incorporades o adaptades a medalles i plaques.

Gravat de dibuixos lliures

El gravat, més encara quan cal realitzar-lo en petits objectes, discs o medalles, en obliga a sintetitzar la imatge en poques línies que en realcin els trets més característics.
Per al gravat d'aquest cap de lleó, sobre uns petits botons de puny, s'han triat les línies bàsiques per a resoldre el gravat amb una certa netedat i sense emborratxa-lo innecesàriament.
Per això ens hem de donar un temps d'observació de la imatge (fotografia o dibuix) i anar provant de dibuixar amb el llàpis sobre el metall emblanquinat amb aquarel·la.
Un cop tinguem clar el dibuix i subjectat l'objecte, iniciarem el gravat.
Com sempre començarem amb burilades ben fines que ens permetin anar corregint, si cal, el traç en successives passades.
S'han utilitzat un burí híbrid, un burí ganivet per als traços més fins i un mitja-canya per als punts.

Gravat exterior d'una aliança

En un anell o aliança, sovint es grava una cenefa o altres motius en profunditat que posteriorment permeten l'esmaltat al foc en el fons de les incisions.
El primer pas és fer una repartició del dibuix que s'adapti sense interrupcions a tota la circunferència exterior de l'anell.
Per a realitzar aquesta tasca utilitzem el compàs per ajustar una distribució regular del dibuix, traslladant repetidament el segment a mida del motiu principal.
Un cop tenim el dibuix sobre l'anell, podem remarcar-lo amb una punta de senyalar perquè no se'ns esborri mentre el manipulem durant el gravat.
Una solució per no haver de remarcar-lo, és recobrir el dibuix amb un vernís resistent.
Després, subjectarem l'anell a la bola de gravat mitjançant unes fustes o mordaces que el fixin pels laterals.
Iniciarem el gravat amb línies fines i centrades, des del centre cap a les bandes i seguirem eixamblant amb burilades més fondes i amples fins a obtenir el resultat desitjat.