La fiabilitat i seguretat del gravat està estretament lligada a la bona subjecció dels objectes i materials a gravar. Un bon estacament ens permet treballar amb precisió i evitar accidents i punxades que sovint poden ferir les nostres mans.
Com a base per fixar els objectes utilitzem la "bola de gravador". La bola és un aparell molt útil, perquè ens permet modificar sobre la marxa l'angle d'incidència i l'atac dels burils, especialment a l'hora de gravar corbes. La bola, que es recolza en un coixí circular de cuir, que és ple de sorra per tal que sigui pesant i estable, porta inserit un cargol que ens permet estacar-hi elements de suport (fustes estriades, pius i bases amb mangre d'encollar). En les fotografies hi podem veure com subjectar una petita planxa (amb fustes i mangre d'encollar) i també un objecte irregular (pius). D'aquesta manera escollim el millor sistema per fixar cada objecte. Cada objecte presenta dificultats diferents per al seu estacament. En cas que es pugui escalfar lleugerament, el sistema més eficient és l'encollat amb mangre, que ens garanteix una subjecció gairebé perfecta, això sí, després cal netejar-lo exhaustivament submergint-lo en alcohol durant una estona. Els sistemes de pius o fustes estriades no presenten tants problemes pel que fa a l'escalfor i la neteja, però en els dos casos cal acurar la subjecció i controlar les pressions i la força excessiva amb la que impulsem el buril, ja que l'objecte podria arribar a desprendre's.
Sovint el procés d'estacament dels objectes és laboriós, però després ens permet de treballar amb eficiència.
L'inici de qualsevol gravat és un bon dibuix, per això primer cal dibuixar sobre la planxa o l'objecte els caràcters o els dibuixos. Per començar tacarem amb aquarel·la blanca la superfície per aplacar les lluentors i per a que el dibuix a llapis de mina toba destaqui. En cas que el gravat sigui extens i laboriós, ens pot anar bé protegir el dibuix amb una fina capa de vernís. Aquesta operació és important, així no se'ns esborrarà el dibuix inicial. un cop realitzades aquestes tasques, l'objecte ja està preparat per començar el gravat. L'atac amb els burils ha de començar amb traçades primes ben orientades procurant seguir amb fidelitat el dibuix que hem realitzat sense enfonsar massa l'eina per no fer represes. Escollirem d'entrada burils com ara l'unglet o l'híbrid i més endavat, d'acord amb el dibuix, els rodons i els plans. La tècnica del gravador requereix pràctica i concentració ja que la menjada dels burils, i en el seu cas les escapades o sortides sobtades de la traçada per un excés de força aplicada a l'eina o altre motiu, són d'entrada irreversibles. A més cal tenir especial cura en començar i acabar les burilades de manera neta, és a dir sense deixar despulles o rebaves. Finalment, si és necessari, podem procedir a pulir el gravat amb un esmeril fi. Totes aquestes operacions requereixen un ús correcte de les eines i un aprenentatge. Recordeu que els burils són eines de tall, i per tant, podem tenir algun accident. Fins i tot els gravadors més experts en pateixen. No obstant el domini dels burils rau en mesurar la nostra força manual en contraposició a la resistència del metall. Aquest equilibri entre força i resistència és la franja en la que el buril treballa en les millors condicions d'eficiència i seguretat. 
