El gravat, entès com una incissió en el material, ha estat una tècnica, una habilitat ancestral i un mitjà que l'home ha emprat per decorar amb símbols els primers objectes i escriure sobre fang i pedra la història de l'antiguitat.
La tècnica artesana del gravat a buril sobre metall evoluciona amb l'aparició de la impremta, on calia aplicar els procediments artesans per a crear els originals de les imatges que després eren estampades a les il·lustracions.
Aquesta mateixa tècnica va ser aplicada a la ornamentació i la joieria de l'època que van tenir un gran seguiment i autors de prestigi universal als Països Baixos, Alemanya i Itàlia.
Aquesta tècnica manual d'un orígen ancestral, perviu actualment en les arts aplicades, els procediments de creació artística i la personalització de la joieria, la xilografia, la calcografia í també en les arts plàstiques en l'obtenció de gravats artístics per a la reproducció gràfica. Personalment penso que, amb tot i l'aparició de nous sistemes mecànics i electrònics de gravat, el gravat és, avui encara, un ofici viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada