El gravat, entès com una incissió en el material, ha estat una tècnica, una habilitat ancestral i un mitjà que l'home ha emprat per decorar amb símbols els primers objectes i escriure sobre fang i pedra la història de l'antiguitat.
La tècnica artesana del gravat a buril sobre metall evoluciona amb l'aparició de la impremta, on calia aplicar els procediments artesans per a crear els originals de les imatges que després eren estampades a les il·lustracions.
Aquesta mateixa tècnica va ser aplicada a la ornamentació i la joieria de l'època que van tenir un gran seguiment i autors de prestigi universal als Països Baixos, Alemanya i Itàlia.
Aquesta tècnica manual d'un orígen ancestral, perviu actualment en les arts aplicades, els procediments de creació artística i la personalització de la joieria, la xilografia, la calcografia í també en les arts plàstiques en l'obtenció de gravats artístics per a la reproducció gràfica. Personalment penso que, amb tot i l'aparició de nous sistemes mecànics i electrònics de gravat, el gravat és, avui encara, un ofici viu.
L'inici de qualsevol gravat és un bon dibuix, per això primer cal dibuixar sobre la planxa o l'objecte els caràcters o els dibuixos. Per començar tacarem amb aquarel·la blanca la superfície per aplacar les lluentors i per a que el dibuix a llapis de mina toba destaqui. En cas que el gravat sigui extens i laboriós, ens pot anar bé protegir el dibuix amb una fina capa de vernís. Aquesta operació és important, així no se'ns esborrarà el dibuix inicial. un cop realitzades aquestes tasques, l'objecte ja està preparat per començar el gravat. L'atac amb els burils ha de començar amb traçades primes ben orientades procurant seguir amb fidelitat el dibuix que hem realitzat sense enfonsar massa l'eina per no fer represes. Escollirem d'entrada burils com ara l'unglet o l'híbrid i més endavat, d'acord amb el dibuix, els rodons i els plans. La tècnica del gravador requereix pràctica i concentració ja que la menjada dels burils, i en el seu cas les escapades o sortides sobtades de la traçada per un excés de força aplicada a l'eina o altre motiu, són d'entrada irreversibles. A més cal tenir especial cura en començar i acabar les burilades de manera neta, és a dir sense deixar despulles o rebaves. Finalment, si és necessari, podem procedir a pulir el gravat amb un esmeril fi. Totes aquestes operacions requereixen un ús correcte de les eines i un aprenentatge. Recordeu que els burils són eines de tall, i per tant, podem tenir algun accident. Fins i tot els gravadors més experts en pateixen. No obstant el domini dels burils rau en mesurar la nostra força manual en contraposició a la resistència del metall. Aquest equilibri entre força i resistència és la franja en la que el buril treballa en les millors condicions d'eficiència i seguretat. 
