Gravat en joieria i creació artesanal

Aquest bloc està dedicat a la tècnica artesana del gravat aplicat a la joieria i la ornamentació.
Hi trobareu escrits referents als procediments, les eines i passes bàsiques que calen per obtenir un gravat sobre metall.
La tècnica artesana unida a la creativitat ofereixen una oportunitat en la creació de nombroses textures, grafismes, símbologies i formes.
L'expressió directa sobre el metall determina una actitud artística en la creació de plaques i joies d'originals que es mostren en diferents imatges.
Josep Sicart Martínez, gravador
gravats@hotmail.com


29 de gen. 2016

Gravat ornamental


El gravat ornamental omplia les parts llises del metall de nombrosos estris i eines. Antigament era una forma de demostrar el poder o la riquesa d'una persona o d'un llinatge. Es gravaven armes, tota mena de joies, rellotges, coberts, miralls de mà i tots els objectes personals. Era una forma d'enriquir i decorar els objectes que ha caigut en desús en les darreres dècades. No obstant, aquests tipus de gravats de formes florals clàssiques, continua tenint un públic que sap apreciar l'artesania i la personalització dels seus objectes i joies.
Aquestes plaques d'argent que veieu, realitzades a burí, són una mostra d'aquest tipus de gravat ornamental.

14 de març 2010

DIBUIX I GRAVAT

L'inici de qualsevol gravat és un bon dibuix, per això primer cal dibuixar sobre la planxa o l'objecte els caràcters o els dibuixos. Per començar tacarem amb aquarel·la blanca la superfície per aplacar les lluentors i per a que el dibuix a llapis de mina toba destaqui. En cas que el gravat sigui extens i laboriós, ens pot anar bé protegir el dibuix amb una fina capa de vernís. Aquesta operació és important, així no se'ns esborrarà el dibuix inicial. un cop realitzades aquestes tasques, l'objecte ja està preparat per començar el gravat. L'atac amb els burils ha de començar amb traçades primes ben orientades procurant seguir amb fidelitat el dibuix que hem realitzat sense enfonsar massa l'eina per no fer represes. Escollirem d'entrada burils com ara l'unglet o l'híbrid i més endavat, d'acord amb el dibuix, els rodons i els plans. La tècnica del gravador requereix pràctica i concentració ja que la menjada dels burils, i en el seu cas les escapades o sortides sobtades de la traçada per un excés de força aplicada a l'eina o altre motiu, són d'entrada irreversibles. A més cal tenir especial cura en començar i acabar les burilades de manera neta, és a dir sense deixar despulles o rebaves. Finalment, si és necessari, podem procedir a pulir el gravat amb un esmeril fi. Totes aquestes operacions requereixen un ús correcte de les eines i un aprenentatge. Recordeu que els burils són eines de tall, i per tant, podem tenir algun accident. Fins i tot els gravadors més experts en pateixen. No obstant el domini dels burils rau en mesurar la nostra força manual en contraposició a la resistència del metall. Aquest equilibri entre força i resistència és la franja en la que el buril treballa en les millors condicions d'eficiència i seguretat. 

3 de març 2010

ESTACAR I SUBJECTAR ELS OBJECTES

La fiabilitat i seguretat del gravat està estretament lligada a la bona subjecció dels objectes i materials a gravar. Un bon estacament ens permet treballar amb precisió i evitar accidents i punxades que sovint poden ferir les nostres mans. Com a base per fixar els objectes utilitzem la "bola de gravador".     La bola és un aparell molt útil, perquè ens permet modificar sobre la marxa l'angle d'incidència i l'atac dels burils, especialment a l'hora de gravar corbes. La bola, que es recolza en un coixí circular de cuir, que és ple de sorra per tal que sigui pesant i estable, porta inserit un cargol que ens permet estacar-hi elements de suport (fustes estriades, pius i bases amb mangre d'encollar). En les fotografies hi podem veure com subjectar una petita planxa (amb fustes i mangre d'encollar) i també un objecte irregular (pius). D'aquesta manera escollim el millor sistema per fixar cada objecte. Cada objecte presenta dificultats diferents per al seu estacament. En cas que es pugui escalfar lleugerament, el sistema més eficient és l'encollat amb mangre, que ens garanteix una subjecció gairebé perfecta, això sí, després cal netejar-lo exhaustivament submergint-lo en alcohol durant una estona. Els sistemes de pius o fustes estriades no presenten tants problemes pel que fa a l'escalfor i la neteja, però en els dos casos cal acurar la subjecció i controlar les pressions i la força excessiva amb la que impulsem el buril, ja que l'objecte podria arribar a desprendre's.
Sovint el procés d'estacament dels objectes és laboriós, però després ens permet de treballar amb eficiència.

7 de febr. 2010

PREPARACIÓ DELS BURILS


Puntes de diferent forma i mola d'oli (Pedra d'Arkansas)
Per a la preparació dels burils utilitzarem l'amoladora (a motor) i la mola d'oli (pedra d'Arkansas).
Tot i que generalment els burils poden ser emprats directament tal i com apareixen al mercat, cal fer a les eines un retoc que ens permet de guanyar fiabilitat i afinar la burilada.
Abans de res, cal fixar un mànec al buril, i convé que a aquest mànec de fusta tornejada li fem una aplanada (amb llima o formó) que cioincideixi amb el mateix pla inferior de l'eina tal què no rodolin sobre el nostre espai de treball (veure l'entrada: tipus de burils).
Referin-nos a la pròpia eina, el que és interessant, i primer de tot, és fer el "punt de mira" (amb l'amoladora) rebaixant l'altura de la tija d'acer de la part superior del buril i definir una punta més prima que ens permeti visualitzar des de tots els àngles d'atac el posicionament de la punta del buril (veure fotografia superior).
L'esmolat, obtenció d'una cara o faceta de tall (amb la mola d'oli) és el següent pas. L'obertura de l'angle que originem a la punta de l'eina permet la sortida de la burilada (despulla).
El retoc o modificació de la part inferior o tall de l'eina requereix un major coneixement. No obstant, podeu veure un exemple en la preparació del "buril híbrid".

30 de gen. 2010

TIPUS DE BURILS

En els dibuixos hi podem veure la secció (tall) dels burils més usuals que podem trobar al mercat.


També hi podem veure la preparació d'un buril anomenat híbrid per Rodolf Berthold, insigne gravador barceloní de família d'origen alemany, que va ser el meu mestre i de qui vaig aprendre les particularitats i utilitat d'aquest buril tan efectiu.

17 de gen. 2010

EL GRAVAT SOBRE METALL

El gravat sobre superfícies de metall s'ha emprat generalment per a la ornamentació d'objectes, joies i altres estris personals i també per a la estampació i calcografia.
Tot i que existeixen diferents procediments dedicats a la litografia i la estampació, en aquest blog faré referència al gravat amb buril, que és el procediment i tècnica artesanal que he après i desenvolupat professionalment en els últims 30 anys.
Els burils són fulles d'acer al tremp de diferent secció. Es governen manualment per un mànec de fusta estacat per l'extrem oposat al tall.
La forma del tall determina el solc del gravat.

9 de gen. 2010

EL GRAVAT

El gravat, entès com una incissió en el material, ha estat una tècnica, una habilitat ancestral i un mitjà que l'home ha emprat per decorar amb símbols els primers objectes i escriure sobre fang i pedra la història de l'antiguitat.
La tècnica artesana del gravat a buril sobre metall evoluciona amb l'aparició de la impremta, on calia aplicar els procediments artesans per a crear els originals de les imatges que després eren estampades a les il·lustracions.
Aquesta mateixa tècnica va ser aplicada a la ornamentació i la joieria de l'època que van tenir un gran seguiment i autors de prestigi universal als Països Baixos, Alemanya i Itàlia.
Aquesta tècnica manual d'un orígen ancestral, perviu actualment en les arts aplicades, els procediments de creació artística i la personalització de la joieria, la xilografia, la calcografia í també en les arts plàstiques en l'obtenció de gravats artístics per a la reproducció gràfica. Personalment penso que, amb tot i l'aparició de nous sistemes mecànics i electrònics de gravat, el gravat és, avui encara, un ofici viu.